El origen del sistema solar

Des dels temps de Newton s'ha pogut especular sobre la creació de la Terra i el Sistema Solar com un problema distint del de la creació de l'Univers en conjunt. La idea que es tenia del Sistema Solar era el d'una estructura amb unes certes característiques unificades:


1.- Tots els planetes majors giren al voltant del Sol aproximadament en el pla de l'equador solar. En altres paraules: si preparem un model tridimensional del Sol i els seus planetes, comprovarem que es pot introduir en un recipient poc profund

2.- Tots els planetes majors giren entorn al Sol en la mateixa direcció, en sentit contrari al de les agulles del rellotge, si contemplem el Sistema Solar des de l'Estrella Polar.

3.- Tots els planetes majors (excepte Urà i, possiblement, Venus) efectuen un moviment de rotació al voltant del seu eix en el mateix sentit que la seva revolució al voltant del Sol, o sigui de forma contrària a les agulles del rellotge; també el Sol es mou en aquest sentit.

4.- Els planetes es troben espaiats a distàncies uniformement creixents a partir del Sol i descriuen òrbites gairebé circulars.

5.- Tots els satèl·lits, amb molt poques excepcions, giren al voltant dels seus respectius planetes en el pla de l'equador planetari, i sempre en sentit contrari al de les agulles del rellotge. La regularitat d'aquests moviments va suggerir, d'una manera natural, la intervenció d'alguns processos singulars en la creació del Sistema en conjunt.


És difícil precisar l'origen del Sistema Solar. Els científics creuen que pot situar-se fa uns 4.650 milions d'anys. Segons la teoria de Laplace, un immens núvol de gas i pols es va contreure a causa de la força de la gravetat i va començar a girar a gran velocitat, probablement, a causa de l'explosió d'una supernova propera.

La major part de la matèria es va acumular en el centre. La pressió era tan elevada que els àtoms van començar a partir-se, alliberant energia i formant una estrella.AL mateix temps s'anaven definint alguns remolins que, al créixer, augmentaven la seva gravetat i recollien més materials en cada volta

També havia moltes col·lisions. Milions d'objectes s'acostaven i s'unien o xocaven amb violència i es partien en trossos. Les trobades constructives van predominar i, en només 100 milions d'anys, va adquirir un aspecte semblant a l'actual. Després cada cos va continuar la seva pròpia evolució.